Aquest article explora la possessió en el txitximec de Jonaz, el qual, amb una base de 800 parlants el 2004, és emprat a la Misión de Chichimecas, a l’est de la localitat de San Luis de la Paz (estat mexicà de Guanajuato). Es tracta d’una de les llengües més septentrionals de la família otopamé, adscrita al seu torn al tronc comú de l’otomang. No són gaires els estudis que s’han dut a terme a l’entorn d’aquesta varietat, la qual proveeix dades certament interessants per a estudis tipològics i relatius als universals lingüístics. Després d’un recorregut breu per les característiques principals del sistema lingüístic (a escala fonològica/fonètica, morfològica i sintàctica), abordarem el tractament que fa el txitximec de Jonaz de la possessió, tot emfasitzant la variació formal que es desprèn de la distinció establerta entre substantius alienables i inalienables. Amb aquest objectiu, es revisa i s’amplia l’anàlisi detallada de Lastra (2004), alhora que es compara la possessió en txitximec amb el tractament homòleg que en fan llengües emparentades, com ara el mixtec de Yosundúa (Farris 2004) o el txinantec de San Pedro Tlatepuzco (Merrifield i Anderson 2007). Al capdavall, es constata la vasta presència de substantius inalienables en el txitximec de Jonaz en comparació d’altres llengües de la mateixa família i, a grans trets, les llengües del món.